Dimarts dia 7 de febrer, els alumnes de 5è vam anar al Centre Cultural a veure Ricardo Alcántara , ja que per les vacances de Nadal , tots els alumnes ens vam tindre de llegir un llibre que es diu “Qui diu no a les drogues “ i l’autor era ell.
Carla Santos
Ens va explicar la seva vida, d’on venia i on va néixer. També ens va explicar les històries d’en “Tomàs i el llapis màgic”. En “Tomàs i la goma màgica”. També que ell tenia a la panxa un racó on naixien els contes.
Que no podia explicar el seu nou conte perquè si no li costaria d’escriure’l i per últim no explicava res de la seva vida íntima. La meva opinió és que ho va fer molt bé, perquè ell intentava parlar el català. Hi havia vegades que li sortia alguna paraula en castellà, que ell no sabia pronunciar en català. Em va semblar molt interessant.
Mireia Cardús
Quan ell va llegir va sentir una sensació de creativitat molt forta. A la seva família només li agradaven a ell els llibres. Li van preguntar si trobava a faltar a la seva família. Ell va respondre que no, perquè si enyorava la família no tindria forces per escriure.
Ivette Espaulella i Noelia Dominguez
La conversa del Ricardo Acántara amb els nens va durar una hora. El Ricardo Alcántara va fer una petita introducció, després els va dir als nens que si tenien alguna pregunta per fer-li i molts nens van fer moltes preguntes. El Ricardo Alcántara va firmar 50 llibres i quan se’n va anar amb tren a Barcelona, mirava un treball d’ una nena de 5èB.
Carlos Aguado
Jo em pensava que seria més vell , amb bigoti i força barba , més baixet i més seriós i més lleig i que per fer alguna tonteria ens cridaria, s‘enfadaria molt i que no seria tant alegre com és.
Marc Barrientos.
Al final de l’entrevista ens va firma a tots els llibres de “Qui diu no a les drogues “ a cada un li va posar un text diferent. La meva opinió és que és molt amable, que s’entén amb els nens i que no es posa nerviós amb nosaltres.
Gisela Montal
Va ser molt maco. A mi em va escriure que era molt bonica i em cau molt bé Ricardo Alcántara.
Anna R.T.
Jo no vaig portar el llibre perquè me’l vaig deixar a casa. A mi m’ho va signar en un paper.
Alex V.
M’ ha agradat molt coneixe’l perquè tindré un llibre signat per un escriptor famós i qui diu que d’aquí uns anys no valgui molts diners o potser es fa més famós i serem afortunats d’ haver-lo conegut.
Eva Ruiz
Ens ho vam passar molt bé i si sigués per mi ho tornaria a repetir i ens ho tornaríem a passar molt bé.
Elisabet Forcada Buch
De baixada cap a l'escola ja estàvem cansats i vam arribar a les 12'30 al col.legi.
Va ser 
